L’article de Francesc-Marc Àlvaro “Polítics amb discurs de plàstic” (Política, 7/IV/2022) no pot ser més encertat. No només són els polítics de primera línia, sinó tots els que tenen aquest discurs de plàstic. Quan algun periodista els fa alguna pregunta molt directa, tenen l’art de canviar-la i dir el que ells ja havien pensat dir, això sí, amb una familiaritat exemplar.
I si el periodista hi insisteix, el polític diu, per exemple: “En aquest moment no ho recordo, ho sento moltíssim, però dona’m el teu número de telèfon i et contesto”, i així van passant fins a les properes eleccions, o sigui, que parlen i parlen i no et diuen res de res.
Francesca Vives Llonch
Esparreguera
Publicar un comentario