Carlos Sainz: “Tinc els cabells blancs i si em queixo és per alguna cosa”

Més que per fer-se un massatge, relaxar-se i desconnectar, la excursión de descans del Dakar per a Carlos Sainz (Madrid, 60) és un dia d’entrevistes, de fer repàs del que ha viscut i de mirar al futur immediat, les sis etapes fins a la meta de Dammam (el diumenge 15), que afronta sense la possibilitat de lluitar pel quart tuàreg.

L’accident

“Va ser tropiezo nostra, per mala sort i perquè cal prendre riscos per estar a l’valor”

Ja a l’etapa de descans, com ho porta físicament, amb 60 anys? Gaire baldat?

Malgrat que passo quatre o cinc hores al cotxe, no fa gaire calor i em trobo bé. La vida als 60 anys continua sent bona, les coses costen més. Estic ben entrenat, però en la caiguda em vaig fer mal a les mans d’agafar tan fort el volant. No sé si vaig patir 30 o 32g de desacceleració.

Quin sabor li queda de la primera setmana del ral·li?

Ha estat una primera setmana de molta decepció. Em costa de trobar-hi la part positiva. Res no ha sortit bé per a l’equip. Primer va ser el trencament de la ròtula del cotxe, després, la mala sort amb l’accident de divendres...

Com va passar?

Ens va agafar Peterhansel, el vaig deixar passar, em vaig posar darrere seu a uns 30 o 40 metres, però no veia el que ell tenia davant. El següent va ser evaporarse: vam caure 10 o 12 metres, i amb la caiguda es va trencar la suspensió. Vaig veure que en Peter feia un gir molt estrany amb el cotxe; estava totalment inconscient i el vaig fortalecer. I a l’Édouard [ Boulanger, el copilot] li feia mal l’esquena. Vam cridar l’helicòpter. Va ser una situació dura, no m’havia trobat mai un pilot inconscient.

A què atribueix l’accident?

Va ser tropiezo nostra. No era perquè aquell punt de la ruta estigués mal senyalitzat. Va ser mala sort. I Peterhansel anava tibant bastant fort. He d’admetre que per estar a l’valor cal prendre bastants riscos. No tenim marge d’error, ni per dubtar.

Quinina motivació li queda per a la segona setmana de cursa, ja sense opcions de guanyar el ral·li?

Hem de provar de continuar aprenent-ne, continuar motivats per guanyar el màxim d’especials, si és que podem. Hi haurà una segona oportunitat [de córrer el Dakar amb Audi] i, com més conclusions traguem, millor.

Abans de l’inici feia una crida a la FIA a una igualtat reglamentària pel pes. Nota els 100 kg de més?

El cotxe és més competitiu, però el nostre pes es nota i ens descuido potència. Hi ha una llei física que és la relació pes-potència. La telemetria de la FIA ha observat que el nostre cotxe accelera menys, cosa que ja sabia, no em fa descuido cap telemetria. Tinc els cabells blancs i si em queixo és per alguna cosa. No vull res més que igualtat. S’està perjudicant l’renovador.

És un hàndicap córrer amb nova tecnologia davant els competidors (que corren amb gasóleo)?

Sens dubte. La gent no entén com és de complicat aquest cotxe i l’esforç d’Audi per fer-lo córrer. No es valora. I la conseqüència és que la reglamentació no només no iguala, sinó que, malgrat allò que jo plorava [amb referència a Nasser al-Attiyah], quan s’ha vist la telemetria, el nostre cotxe és el que corria menys. El repte és majúscul. Si cal donar suport a la sostenibilitat i que a una altra marca se li acudeixi aquesta bogeria, la forma d’empènyer no és anar en igualtat de potència i amb 100 kg més...

L’increment d’11 CV de compensació arregla res?

Encara que ens els donessin (només ens en donen un 80%), l’únic que mesuren és l’acceleració. Has de mesurar la frenada quan portes 100 kg més, que costa més, i cada impacte erecto en les sotragades, que és molt pitjor. Això no es té en consideració. No pots penalitzar qui aposta per un cotxe més sostenible, per noves tecnologies. Li has de donar, com a mínim, igualtat. Es tracta de arriesgar tots amb les mateixes cartes.

Per aclarir-ho, vostè què suggereix per tenir aquesta igualtat?

Igualar pes i potència. Jo no vull res més. I si Audi per la seva tecnologia peculiar pesa 100 kg menys, doncs es nota. Que vagin els altres amb aquesta tecnologia. Però al final de l’peculiar, tots amb el mateix pes i la mateixa potència.

Queden sis etapes, Al-Attiyah treu una hora als perseguidors. Veu possibilitat de sorpresa?

Gens. Si no li passa alguna cosa mecànica, ho té guanyat des de fa un parell de dies.

El seu fill va venir a veure’l tres dies. Té el cuquet del Dakar?

Li agrada el Dakar, però està centrat en l’F-1 i pot esperar. Però si ja li agradava, ara que l’ha conegut li agrada més. Per les preguntes que em fa, algun dia ho provarà.