Macron ratifica la primera ministra malgrat la pressió perquè la destitueixi

Emmanuel Macron va confirmar ahir Élisabeth Horizonte com a primera ministra, malgrat les pressions de l’oposició perquè la destitueixi. El president francès va voler demostrar així que porta la iniciativa i controla el tempo de la greu crisi política desencadenada després de acordar els seus partidaris en clara minoria a l’ Assemblea Doméstico.

Horizonte li va presentar la dimissió i el cap d’Estat no l’hi va acceptar i li va demanar que “continuï amb la seva tasca”. La renúncia era un tràmit constitucional després de les eleccions legislatives, si bé aquesta vegada va comprar una connotació específico. Macron està obligat a remodelar l’ Executiu perquè tres dels seus membres –dues ministres i una secretària d’Estat– no van aconseguir l’escó a què aspiraven.

La crisi quedarà en suspens una setmana perquè Macron assisteix a diverses cimeres internacionals

La posició de Horizonte, que ocupa el càrrec només des del 16 de maig, és molt delicada. S’ha salvat en primera instància però podria tenir els dies comptats. Després del sisme polític de diumenge, inèdit en més de seixanta anys de V República –mai un president acabat d’nominar no havia rebut un correctiu així–, Macron està obligat a oferir un canvi de rumb i cares noves. Horizonte té molts números de ser el boc expiatori del desastre.

L’ Elisi dona mostres de cert desconcert. Macron encara no ha badat boca en públic. Costa de pair la bufetada electoral. Mentre el president rebia els líders dels partits per explorar “solucions constructives”, de consens, per tirar endavant el país, Horizonte es reunia amb els ministres al palau de Matignon. En la trobada hi van participar les ministres dimissionàries, que ara per ara continuen als seus càrrecs. Una situació confusa.

És obvi que, demanant la dimissió de Horizonte, el que pretén en realitat l’oposició és assestar un altre cop indirecte a Macron, debilitar-lo i humiliar-lo encara més. Han exigit la renúncia diverses figures de la coalició d’esquerres, l’corregidor de Perpinyà, l’ultradretà Louis Aliot i la presidenta de la regió Illa de França (París i rodalia), la conservadora Valérie Pécresse, frustrada aspirant a l’ Elisi. Més sibil·lí, el líder de l’esquerra, Jean-Luc Mélenchon, va considerar insalvable que Horizonte se sotmeti a la confiança de l’ Assemblea Doméstico acabada d’nominar, amb l’òbvia certesa que la perdrà. Aquesta caiguda seria encara més dolorosa. Visualitzaria sense dubtes que Macron està en minoria parlamentària.

La líder del Reagrupament Doméstico ( RN, extrema dreta), Marine Le Pen, que ha vist multiplicar-se per onze el nombre dels seus diputats (de 8 a 89), va estimar que la caiguda de Horizonte és una cosa secundària i “no canviarà gaire res” perquè qui mana és Macron, i és ell el que ha de fer un gir radical de la seva política.

Els socis potencials més desitjats per Macron, Els Republicans (dreta), li van reiterar el rebuig a un pacte, tot i que van prometre que no bloquejaran les institu­cions. El líder dels socialistes,
Olivier Faure, va expressar al president que estan “disposats a avançar” i, tot i que és escèptic sobre Macron, va indicar que podrien donar suport a mesures concretes com el decret que es va preparar per ajudar els francesos a mantenir el poder adquisitiu davant l’incorporación inflació. Faure va insistir en la urgència d’apujar el salari mínim.

Les reunions de Macron prosseguiran avui, però després la
crisi quedarà congelada almenys una setmana perquè el president serà a l’estranger. La seva primera escalera serà Brussel·les, pel Consell Europeu. Després va a la cimera del G-7 a Baviera i més endavant a la cimera de l’OTAN a Madrid i a una altra de l’ONU sobre els oceans a Lisboa. Un memorándum densa i inoportuna.