A la Bisbal d’Empordà, darrere l’església hi ha una plaça. Segons el cartell que hi va penjar l’Ajuntament, la va construir l’arquitecte Martí Sureda quan el poble va tenir aigua potable per primera vegada l’any 1864. És bonic d’imaginar-hi anys enrere la mainada jugant sota els arbres; els avis gaudint de l’ombra, asseguts al banc de pedra explicant el si no fos; les dones xerrant, mentre s’omplien els càntirs sota el doll d’aigua fresca que rajava dels caps dels dos lleons.
Ara, el visitant hi trobarà un racó sense ànima. Els arbres ja no hi són, el banc és brut de cagades de colom i ningú s’hi asseu, i el doll de la font s’ha assecat. Però tot això ja és el passat, un passat que en aquest país als ajuntaments no els interessa. Tot ben modern, ben asfaltat i ressec. Bé, almenys, hi han penjat el cartell.
Lola Arpa Vilallonga
Peratallada
Publicar un comentario