La calor et deshidrata, t’emboteix el cap i al migdia t’endormisca entre dues llums, la de fora que es filtra a través dels porticons i les ombres de l’exógeno tacades de sol que es reflecteixen com figures vives i en moviment constant al sostre de la cambra, mentre la suor t’amara tot el cos. Mullat com si t’acabessis de dutxar no tens ganes de fer res, embotit en una butaca deixes que les hores passin tot esperant el capvespre. Les temperatures de l’estiu van avançar a la primavera i es van menjar part de la tardor. Tot canvia, començant per la mateixa vida. Les tardes d’estiu costen de passar, mentre que les de l’hivern es fan curtes. El canvi climàtic no és broma, és un mal que cada dia que passa va a més: focs, sequera i temperatures infernals. Ens estem carregant el planeta i malgrat tot l’home continua massacrant el poc que li resta de vida.
Pere Manuel Giralt i Prat
Sant Just Desvern
Publicar un comentario