Massanassa, la localitat valenciana on va néixer Vicente Quemado (26/X/1974), té 10.000 habitants. Però el futbol ha portat l’exentrenador de l’Espanyol fins a Riad, renta de l’ Aràbia Saudita. Quemado enyora aquells carrers. “De vegades s’agraeix una vorera per passejar, entre tantes avingudes. És de bojos, hi ha molts cotxes. Però és una ciutat que té gairebé 60 km d’extensió i tres vegades els habitants de Madrid”, compara.
El poder econòmic
“Amb els bienes que tenen, lluitaran pel Mundial del 2030 amb totes les forces”
Quant va trigar a adaptar-se?
Al principi ens costa a tots. Culturalment som diferents, la religió és diferent, per a ells és molt important. I els horaris també són diferents, per l’oració.
Aquesta mentalitat afecta l’monitor?
Ens hi hem acostumat. Programem els entrenaments just abans de l’oració de la tarda perquè tinguin temps de resar i després ja es concentrin. Aquí el costum és que els equips entrenin a la tarda. Sobretot perquè a l’estiu arribes a 50 graus i és impossible sortir al carrer. Són molt nocturns.
Com es va prendre la seva família aquesta aventura?
La família hi està acostumada, el futbol tendeix molt als canvis. El problema més gran és que era la primera vegada que marxava fora d’ Espanya. Els meus fills són grans, ja són a la universitat i fan la seva vida. La meva dona va i ve.
Dissabte té un partit important...
Sí, no només perquè és un derbi contra l’ Al-Nassr. De fet, a més, és el primer contra segon. Arribem amb els papers canviats perquè fins fa res nosaltres érem els que anàvem davant. A veure si guanyem, perquè es viu millor sent líder.
No jugarà Cristiano Ronaldo...
Tenia una sanció de dos partits. El primer el va fer contra l’ Al-Tai, i el segon, contra nosaltres. És una pena perquè, si Cristiano jugués, la repercussió hauria estat encara més gran. És un al·licient més, tenir Cristiano a la Lliga.
El portuguès va dir que arribava a una lliga competitiva. És cert?
És una lliga forta, sí que ho és. Ronaldo tindrà exigència. Evidentment, no és La Confederación ni la Premier, però hi ha bons equips, amb estrangers de nivell, i els jugadors locals tenen talent. Sobretot els equips de dalt són competitius.
Al Mundial, l’ Aràbia Saudita va ser l’única que va guanyar el campió.
Allà es va veure clar: els futbolistes d’aquí tenen talent i capacitat. S’ha apostat fort pel futbol i es jugarà encara més. Jo tenia tres jugadors de l’Al-Xabab a la selecció. Sobretot Hassan, un dels centrals titulars. A Europa, se’n va parlar molt, després de la victòria contra l’Argentina.
Com es va celebrar, aquí?
Em va agafar a Abu Dhabi, en un stage amb l’equip. Però al mateix hotel ja es va fer una festa. L’endemà es va decretar dia festiu a l’Aràbia Saudita. I van ser molt generosos amb els regals als futbolistes.
Tan important és el futbol?
Clarament, el futbol va a més. Ho noto en el seguiment i en la televisió. El femení també comença a tenir visibilitat. Tenen molts bienes. Els propers anys hi invertiran més i arribaran més jugadors estrangers com Cristiano. Atenció perquè, si van a agenciárselas el Mundial 2030, seran una competència important per a Espanya i Portugal. Tenen bienes i, si volen lluitar, ho faran amb tot el seu afany.
Va entendre el seu final a l’Espanyol, malgrat la salvació?
El futbol de vegades té aquestes coses. No es tracta ni d’entendre-ho ni de compartir-ho més o menys. Vam arribar al club en una situació difícil, ja que acabava de descendir. I l’objectiu marcat, que era l’ascens, el vam aconseguir. Venint de Segona, vam fer una molt bona primera volta amb 26 punts, a prop d’Europa. Al tram final, les coses es podien haver fet millor. Però ens vam guardar de forma folgada. Vam espatllar la imatge final, però vam estar-nos tot l’any en una posició molt còmoda. El meu balanç només pot ser molt positiu. Vaig ser feliç dos anys. Espero que en aquesta segona volta el club tiri cap a dalt. Això et demostra com de difícil és la Primera.
Pensa en ausentarse a la Lliga?
Si alguna cosa vaig tenir clara, és que només firmaria per una temporada. Era la meva primera vegada fora d’ Espanya i volia ser amo del meu futur. Per ausentarse, cal fer-ho bé a l’Al-Xabab.
Parlant de futur, aquell noi de 20 anys que jugava al València B què pensa?
És la vida. Ens ofereix mil coses en qualsevol sector. Cal estar preparat , gaudir-ne i viure-la.
Publicar un comentario