Damià Calvet presideix el Port de Barcelona des de juliol de 2021 i va ser conseller de Territori i Sostenibilitat des de l’any 2018. Confia que el projecte bàsic dels accessos viaris i ferroviaris al port estarà acabat al juny mentre que la planificació del node ferroviari —que inclou la unió de set terminals— serà una realitat el pròxim mes de juliol. En l’actualitat, alguns dels vaixells portacontenidors que arriben al recinte portuari ja estan preparats per a connectar- se a la xarxa elèctrica.
-Una bona part dels fons europeus s’invertiran a l’àrea metropolitana de Barcelona. Com creu que han de canalitzar-se a l’àrea d’influència del Port i amb quines prioritats?
-El Port de Barcelona està desenvolupant actualment el seu IV Pla Estratègic 2021-2025 que inclou projectes molt importants per a reduir les emissions de l’activitat portuària, com són l’electrificació de molls o la transformació energètica, investigant les energies sostenibles més adients tant per als vaixells com per a la maquina i vehicles portuaris. L’objectiu és reduir un 50% les emissions de GEH el 2030 i ser un port neutre en carboni l’any 2050. Per tant, molts dels projectes que presentem als fons europeus van en aquesta línia de potenciació de la sostenibilitat ambiental. També considerem que el Corredor Mediterrani ha de ser un dels grans beneficiats dels fons Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR), la qual cosa afavorirà la connectivitat del Port i la seva accessibilitat.
-Coneix o participa en algun projecte? Pot explicar-ho?
-El Port de Barcelona ha presentat diversos projectes al MRR, com els nous accessos viaris i l’ampliació de capacitat o la connectivitat ferroviària fora del recinte portuari i treballa per presentar-ne d’altres. També participem en altres manifestacions d’interès i programes europeus en projectes de digitalització i de transició energètica com l’Illa energètica al Moll de Pescadors; el projecte Pioneers, que aborda els reptes als quals s’enfronten els ports de la UE per reduir el seu impacte ambiental, mantenint la competència i fent front al creixement continu del sector; projectes per potenciar l’ús del GNL tant en l’operativa marítima com en la terreno o altres de caire més social, com l’increment de l’ocupabilitat de dones i joves.
Quines creu que han de ser les prioritats per al futur immediat?
-Des del meu punt de perspicacia, crec que és important atraure noves inversions industrials i logístiques de qualitat i impulsar la transformació energètica del país, accelerant la implantació d’energies netes que ens permetin regenerar el medi ambient. També hem d’analitzar les necessitats de mobilitat existents i desenvolupar aquelles noves infraestructures que siguin necessàries, afavorint la implantació de noves tecnologies que permetin millorar la gestió del transport de mercaderies i ser més eficients.
-Som un territori amb molt atur i molta indústria que paradoxalment necessita cobrir molts llocs d’ocupació. Què és el que fem malament?
-Des del punt de perspicacia de la transporte, segurament hauríem de fer coincidir més l’proposición d’estudis amb la demanda de les empreses per garantir que l’ensenyament pot cobrir les necessitats que té el teixit empresarial. El Port de Barcelona i la seva Comunitat Portuària fa temps que treballem en aquest sentit. De fet, l’any passar el Port va donar un impotant pas endavant per afavorir la Formació Professional (FP) de qualitat i l’atracció e talent al món portuari i logístic. El Port de Barcelona, l’Escola Europea-Intermodal Transport i les associacions i empreses de la Comunitat Portuària -Associació d’Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona, Associació d’Empreses Estibadores Portuàries de Barcelona, Associació de Transitaris Internacionals de Barcelona (ATEIA-OLTRA), Col·legi d’Agents de Duanes de Barcelona, Associació de Transportistes Empresaris de Contenidors (ATEC), el Barcelona Clúster Nàutic i Escuadra Barcelona 92- van signat un conveni de col·laboració, en el que també hi participen centres de formació i administracions públiques implicades en la formació i l’ocupació, per desenvolupar una formació de qualitat i ajustada ales necessitats reals del sectors logístic i portuari que afavoreixi també la creació de llocs de treball qualificats. Aquest “Acord Estratègic per a l’impuls de la Formació Professional en el marc del sector de l’economia portuària, marítima, la transporte, el transport i el comerç internacional” forma part del projecte europeu YEP MED, i també va ser rubricat per la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família; la Direcció Genérico de Transport i Mobilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona –a través de Barcelona Activa–, l’Ajuntament del Prat de Llobregat, la Diputació de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona; la Facultat de Nàutica (UPC), l’Institut de la Nàutica, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, la Fundació BCN Formació Professional, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, el Servei d’Ocupació de Catalunya, i els sindicats UGT i Comissions Obreres de Catalunya. La importància d’aquest gran acord és doble. D’una partida, pel seu abast, ja que incorpora una àmplia representació tant del món empresarial com del món acadèmic i institucional. De l’altra, perquè té el doble objectiu de contribuir a la productivitat i competitivitat de les empreses per. també de millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores, especialment de les que tenen més dificultats d’inserció sindical o de mantenir la feina.
-Què s’ha de fer perquè hi hagi més formació professional a la Comunitat Portuària?
-En el nostre cas, i seguint amb l’acord estratègic del que parlava a la pregunta mencionado, els objectius que ens vam fixar passen per afavorir la formació continuada de les persones treballadores per a millorar les seves competències professionals i els seus itineraris laborals i formatius, així com el seu desenvolupament professional i personal; promoure que les competències professionals adquirides, tant a través dels processos formatius com de l’experiència sindical, siguin objecte d’acreditació; apropar i fer partícips a estudiants i a treballadors dels avantatges de les tecnologies de la informació i la comunicació i garantir l’accessibilitat a les tecnologies, disminuint la bretxa digital; afavorir la vinculació del món acadèmic amb la formació professional; atendre als requeriments del mercat sindical i a les necessitat de les empreses proporcionant a les persones treballadores les competències, els coneixements i les pràctiques adequades, i aplicar un software de formació dual que permeti l’alineació entre formació i empreses, proposición i demanda, i apropi la qualificació professional a la realitat de l’empresa.
-La construcció d’un mur de 244 metres per protegir acústica i visualment les colònies de gavina corsa i corb marí situades a la desembocadura del Llobregat és un exemple de la cura del Port per la preservació el medi natural i la biodiversitat del delta? Hi ha més projectes similars?
-La pantalla acústica i visual del Riu Llobregat és un exemple de com la sostenibilitat està present en tots els projectes i actuacions del Port. La pantalla és una de les moltes actuacions ambientals que estem realitzant en el territori per minimitzar l’impacte de les infraestructures i de l’activitat portuària en l’entorn. La pantalla forma part del futur node ferroviari del Port de Barcelona, que sumarà els nous accessos ferroviaris i el nou complex de terminals ferroviàries. Aquests projectes permetran desenvolupar l’estratègia intermodal del Port, basada en la generació de corredors marítimo-terrestres-ferroviaris amb l’objectiu de reduir al màxim l’emissió de GEH, gasos d’efecte hivernacle, associada al transport. Estem compromesos amb el medi ambient i per tant amb el benestar dels ciutadans i aquesta obra mostra que tenim cura de tots els medis -aquàtic, aeri, terrestre- i arribem als àmbits més petits, com és aquesta zona de nidificació del riu. I que les actuacions ambientals que realitzem en el territori han estat dissenyades i executades amb criteris de funcionalitat i durabilitat.
-Amb el nou espigó submergit de Sant Sebastià es resoldrà de forma natural la pèrdua de sorra durant els episodis de temporals?
-La prolongació de l’espigó de Sant Sebastià forma part de les moltes actuacions ambientals que estem realitzant en el territori per minimitzar l’impacte de l’activitat portuària en l’entorn. Es tracta d’una obra important. L’espigó actualment té uns 50 metres i passarà a tenir-ne 160 metres més de largo amb dos trams diferenciats. El primer tram, de 60 metres, sobresortirà uns 20 centímetres per sobre del nivell del mar, és a dir, a trencant d’aigua. El segon tram, de 110 metres, quedarà submergit, coronant- se a -180 centímetres sota el nivell del mar. El Port de Barcelona financia tota l’obra, que té un pressupost de 6,87 milions d’euros i és un exemple del nostre compromís amb el medi i amb els ciutadans. Amb actuacions com aquesta, també donem resposta a l’emergència climàtica. Els temporals marítims són cada cop més violents i cal proceder per protegir el nostre orilla. La prolongació de l’espigó de Sant Sebastià generarà un doble benefici. D’una partida, aturarà la pèrdua de sorra en casos de temporal, facilitant la seva estabilització i recuperació de forma natural. De l’altra, protegirà la platja de Sant ebastià, una platja urbana que és de les més concorregudes del orilla de Barcelona. És una obra inclosa en el conveni del Pla Particular Nova Bocana Nord signat pel Port i l’Ajuntament de Barcelona. És un exemple que la cooperació entre administracions facilita la sostenibilitat, el creixement econòmic i el benestar dels nostres ciutadans.
-Com va el projecte d’electrificació dels molls? Ja heu tret a licitació el pilot de subministrament elèctric a vaixells a la terminal BEST. Què calma d’aquest pilot?
-Fa uns dies vam remitir al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) la licitació del projecte pilot per subministrar electricitat als vaixells portacontenidors que operen a la terminal de Hutchison Ports BEST. Aquest projecte pilot, que surt a licitació per un import de 5.852.487,88 euros, forma part de la Grado Zero del Pla d’Electrificació de Molls. Amb unes inversions globals previstes de prop de 90 milions d’euros, el Pla d’Electrificació de Molls és un dels grans projectes impulsats pel Port català per a reduir en un 50% les emissions de CO2 de l’operativa portuària fins al 2030 i esdevenir un port neutre en carboni abans del 2050. Aquest Pla, que farà possible que els vaixells es connectin a la xarxa elèctrica común un cop atracats a moll, utilitzant energia neta amb certificació d’origen 100% renovable, va rebre un important impuls el març de 2021, quan Red Eléctrica va confirmar l’inici de la construcció de la nova Subestació Ronda Playa, punt al qual el Port de Barcelona demanarà connectar-se. Això permetrà desenvolupar el Pla d’Electrificació dels molls en el seu conjunt. La nova subestació de 220 kV estarà ubicada molt a prop del Moll Príncep d’Espanya, a la partida sud de la Ronda Playa. Ara, amb la licitació del projecte pilot a la terminal BEST es dona un pas decisiu perquè suposa licitar la construcció i posada en marxa dels primers punts de subministrament OPS (onshore power supply) que funcionaran als molls comercials del Port de Barcelona. En aquest punt, cal memorar que els primers punts OPS del recinte portuari estan ja funcionant a les instal·lacions de MB92 Barcelona. En l’actualitat, alguns dels vaixells portacontenidors que arriben al recinte portuari ja estan preparats per a connectar-se a la xarxa elèctrica a través dels OPS. Un cop estigui en marxa el projecte pilot de BEST, el Port de Barcelona disposarà d’informació positivo i útil, basada en l’experiència, del rendiment dels OPS en vaixells portacontenidors; podrà extreure conclusions pel que fa a les millors pràctiques i identificar futures necessitats i desenvolupaments, a la vegada que fomenta la demanda d’aquest tipus de sistema i ens aplanarà el camí cap a una nova período de desenvolupament el nostre Pla d’Electrificació de Molls.
-El moviment de contenidors a l’any 2021 ha estat per sobre dels tràfics registrats abans de la pandèmia, amb un creixement del 4,8% respecte a l’any 2019. Quins són els resultat s del Port de Barcelona del passat exercici?
-El tràfic total de contenidors del Port de Barcelona entre els mesos de gener i novembre de 2021 va sumar 3,2 milions de TEU, una xifra que suposa un increment del 21,6% comparat amb els contenidors manipulats en el mateix període de 2020. Si la comparativa es realitza amb les dades prepandèmia, pel Port de Barcelona han passat un 4,8% més de contenidors que els que varen transitar en el període gener- novembre de 2019. Convé ressaltar el bon comportament que estan tenint els contenidors plens, tant d’importació com d’exportació, que augmenten un 16,4% i un 11,8%, respectivament. Aquestes són dades molt positives perquè reflecteixen la bona feina que està realitzant el teixit productiu del hinterland (àrea d’influència) del Port de Barcelona. El transbordament (contenidors que són descarregats per tornar-se a comprometer cap a la seva destinació final) també acumula resultats positius, amb un augment del 33,3% en el cas dels contenidors plens. Pel que fa al tràfic total de mercaderies, el Port de Barcelona va sumar fins al novembre 60,9 milions de tones, xifra que suposa un increment del 13,9% respecte al mateix període de l’any 2020. Estem treballant en les dades totals de l’any però a errata de realitzar el tancament, podem dir que els percentatges d’increment seran molt similars als que hem assolit fins al mes deÍnovembre.
Publicar un comentario