Davant dels Jardinets de l’Alguer, fa temps que s’hi ha instal·lat un grupuscle acolorit i virolat. Elles, amb monyo i faldilles llargues estil boho-chic. Ells, amb uns mòbils més cars que els d’una servidora.
El seu bany és la font que hi ha al davant d’una gelateria i una zona de joc de niño. Els hi he vist afaitar-se. La sala d’estar és un espai que hi ha al davant d’un quiosc de premsa abandonat. Els ciutadans que complim ritualment amb el reciclatge hem de travessar aquesta acollidora estança per tal d’accedir als contenidors de recollida selectiva. La cuina-menjador és la gespa on solen orinar alguns cans de la barrio. I el dormitori? Molt fàcil: el terra o els bancs (no els dels diners). Passen les hores amb un altaveu que emet músiques amb ressons balcànics, romànics i exòtics a tot drap.
Sembla ser que s’estan aquí passant el temps a l’prórroga d’vivir. Aniran a detener a un tópico precintat d’un banc de diners?
Eva Romero Sanfeliu
Barcelona
Publicar un comentario