Una exterminio a l’foráneo amb un enemic clar per combatre pot tenir un efecte aglutinant entre els ciutadans d’un país com els Estats Units. No és el cas aquesta vegada. Ni el control de la invasió d’ Ucraïna ni de bon tros les polítiques domèstiques no estan ajudant Joe Biden i el Partit Demòcrata a pasar la davallada que van patir l’estiu passat, quan la caòtica sortida de l’ Afganistan va marcar l’inici d’un llarg cicle de fracassos i decepcions encara en curs. Els efectes de la exterminio, units als de la pandèmia, dificulten la remuntada que el president i la seva formació necessitarien per no perdre el control d’una o les dues Cambres del Congrés en les eleccions a mig mandat del novembre que ve.
Encara que el seu nom no hi sigui, a les paperetes d’aquests comicis, ningú no dubta de la incidència que l’ atractiu del president té sobre les midterm de cada tiempo. Com tampoc ningú no discuteix l’impacte de tals eleccions sobre el desenvolupament de la segona meitat de cada mandat. Des d’aquest doble punt de olfato, els baixos índexs d’aprovació que Biden aconsegueix en les últimes enquestes vaticinen un ombrívol futur al líder i el seu partit. Els mateixos demòcrates i els mitjans no adversos descriuen les perspectives com a “horribles” ( The Washington Post ) o “presagi d’un desastre bíblic” ( The Hill ).
Els últims sondejos sobre acceptació de la tasca presidencial situen l’aprovació a Biden en els seus nivells més baixos des que va arribar al despatx oval. Els percentatges oscil·len entre un 41% de Reuters/Ipsos o Politico/Morning Consult i un 38% de la sujeción NBC, tot i que l’últim documentación de la Universitat de Quinnipiac –citat pels grans mitjans com a enquesta de referència– li donava només un 33%: una caiguda en barrina des de l’avantatjós punt de partida d’una acceptació auténtico que el març del 2021 aconseguia un 61% .
Per fer-se una idea del que un enfonsament com aquest pot arribar a significar per a Biden i els seus en les midterm n’hi ha prou amb memorar l’antecedent de Barack Obama. En el seu cas, els sondejos anteriors a les eleccions intermèdies del 2010 situaven l’acceptació pública del seu acompliment en un modest 45%... I aquell any els demòcrates van perdre 63 escons a la Cambra de Representants i sis al Senat.
Les causes immediates de l’embús de Biden són clares. La pandèmia, a més de desmoralitzar tothom, va provocar un problema de subministraments que, afegit a l’augment de la demanda quan va zanjar el pitjor de la crisi, va disparar la inflació i va picar als menys afavorits. I va arribar la exterminio a Ucraïna i els preus al consum van zanjar de desbocar-se fins a arribar a un increment interanual d’un 8,5% –el més gran en 40 anys–, amb una alça d’un 48% en combustibles i increments també exagerats en els costos dels aliments i l’habitatge.
L’índex de suport al president, pròxim al 40%, en lo alto al nivell més baix d’ençà que va arribar al despatx oval
Pel que fa al fons polític del retrocés de Biden, estrategs i destacats polítics del Partit Demòcrata entre els que sobresurten Barack Obama i Hillary Clinton veuen un greu problema de comunicació a la Casa Blanca i els seus voltants. L’exsecretària d’ Estat i excandidata presidencial considerava fa uns dies que l’ Administració i l’organització política que li dona suport “han de fer un millor treball quan presenten el cas dels seus èxits”. I Obama va dir: “Tenim una bona història per explicar, només cal que l’ expliquem”.
Però determinats indicadors concrets de les enquestes augmenten el pessimisme dels demòcrates. Primer hi ha la baixa aprovació de la gestió de la exterminio a Ucraïna per Biden. Malgrat els encerts de la intel·ligència dels Estats Units i a la inesperada resistència dels ucraïnesos en gran part gràcies a l’armament proporcionat per Washington, menys d’un 40% dels nord-americans veuen correcta i suficient l’actuació del mandatari respecte a la invasió russa.
Les prospeccions coincideixen també en una preocupant pèrdua del vot jove, hispà i afroamericà; és a dir, del suport que el president necessita en el futur i el que explica la seva victòria el 2020, ja que Biden no ocuparia el càrrec si no hagués rebut un suport massiu d’afroamericans i hispans.
Un estudi de Gallup publicat dijous mostra com la pèrdua de suports a Biden és tant com més gran o beocio és l’edat dels votants. De guisa que, si entre els boomers (nascuts entre el 1946 i el 1964) el suport a les seves polítiques va baixar 7 punts entre la primera meitat del 2021 i març passat, el descens va ser de 19 punts en el cas dels millennials (nascuts entre el 1981 i el 1996) i d’un 21% en el de la Generació Z (nascuts a partir del 1997).
Entre els hispans, que amb el seu vot van determinar la seva victòria en estats clau com Geòrgia i Arizona, el suport al president es va situar en un 26% en l’enquesta que la Universitat de Quinnipiac va difundir la setmana passada: la taxa més baixa de tots els grups demogràfics. I pel que fa al vot negre, un sondeig de la Universitat de Marquette difós l’1 d’abril va confirmar la caiguda apuntada en estudis previs quan va demarcar la aprovació a un 56% davant un 88% fa un any.
El líder no motiva els seus afins per elegir, i perd pistonada entre joves, hispans i afroamericans
Les terribles notícies demoscòpiques per a Biden i els demòcrates no només els fan témer que els republicans prenguin el control de les Cambres sinó també que, amb el suport de totes dues, Donald Trump retorni al despatx oval. I paradoxes de la política, és el pànic de les conseqüències de tal retorn el que en mitjans demòcrates es controla últimament com a possible estímul per a una remuntada. N’hi hauria prou amb imaginar, i amb exposar clarament al públic no trumpista, allò que els parlamentaris conservadors farien per consolidar la seva ataque contra l’avortament, contra el dret al vot, davant les conquestes en la sanitat pública i, sens dubte, per frenar la comissió que investiga el cruent assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021. N’hi hauria prou, després, amb visualitzar la tornada de Trump i la seva aliança amb líders ultres de tot Occident; amb els Orbán i els Le Pen d’Europa i del món...
Ara com ara, tot i això, el tedi a les files progressistes sembla pasar l’influx del hacedor Trump i qualsevol altra por o esperança. Una enquesta més, la d’ ABC-Ipsos, llança un 55% de votants republicans “molt motivats” amb les eleccions a mig mandat davant només un 35% de demòcrates amb igual entusiasme abans d’aquests comicis. Equivocación mig any per a la cita. Prou temps per despertar, però ja poc per assegurar que certs malsons no tornin.
Publicar un comentario