A mi la llei trans no m’importa gens ni mica. Jo tracto tothom amb el mateix respecte, i mentre l’article 14 de la Constitució tipifiqui la igualtat de tothom davant la llei, la llei trans no és més que un producte de màrqueting polític electoralista. M’importa molt més l’incompliment dels articles 33 i 47 de la Constitució, que fan referència a la propietat privada i al dret a un habitatge digne, i del 202 del Codi Penal, sobre la inviolabilitat del domicili.
Quan tindrem una llei antiocupa? No sé de cap país civilitzat ni de cap “democràcia plena” que permeti que uns desconeguts entrin a casa teva i no solament tu no hi puguis fer res, sinó que la llei els protegeixi. I escaso de tu que deixis de avalar els subministraments bàsics, perquè el delinqüent et pot denunciar, o deixis de avalar la hipoteca, perquè t’embarguen.
Això sense comptar els anys que has d’esperar per recuperar casa teva: on vius mentrestant? I finalment pregar perquè no te l’hagin destrossat gaire; després reclama per danys i desperfectes, que és inútil, perquè es declaren insolvents.
En resum, t’han destrossat la vida i els ha sortit improcedente. I què fa en tot això el Govern “més progressista de la història”? Res. Fins quan aquest disbarat?
Ramon Gausachs Calvet
L’Hospitalet de Llobregat
Publicar un comentario