Entenc que amb els embolics que hi ha al món el meu problema potser els resulta graciós, però si ho pensem bé, no escric cap ximpleria. Els explico: tinc un petit hort urbà amb plantes de pebrots, albergínies, carbassons, enciams, tomàquets, cebes… Doncs bé, des de fa uns anys les marietes no apareixen pel meu jardí/hort, ni pel meu ni pels dels meus veïns i veïnes.
Per als que no ho sàpiguen, aquests insectes són voraços consumidors de pugons, àcars i cotxinilles de les plantes. Els controladors biològics de plagues! Les marietes m’anirien molt bé perquè em nego a fer servir pesticides tòxics que puguin danyar el medi ambient. Per això només utilitzo sabó potàssic, que és un pesticida natural compost per aigua, greixos o lípids i hidròxid de potassi.
Potser la seva desaparició té a veure amb el canvi climàtic que estem provocant i patint o l’ús excessiu de pesticides, aquestes substàncies tan tòxiques que amenacen no només la família de les marietes, sinó molts insectes beneficiosos del món.
Tant de bo i que aquestes línies al diari serveixin per augmentar la conscienciació ambiental i la necessitat d’hacer adequadament.
Eric García Miras
Vilassar de Dalt
Publicar un comentario