Cada dia hi ha més finques, boscos i pastures d’entrada muntanya sense pasturar i més ramaders que han de plegar. La feina feta durant generacions queda engolida als despatxos. Vinc d’una família de ramaders, pagesos de tota la vida.
Primer vam haver de deixar les vaques perquè ni els vedells ni la llet es pagaven a un preu just, i esclar, havíem de acreditar els estudis. Perquè sí, tenim carrera. I ara, després de veure que els cultius són arrasats per ramats sencers de fauna salvatge variada, ara hem de veure com gent que s’han dedicat tota la vida a aquest ofici han de marxar.
L’Administració protegeix la fauna salvatge. I els pagesos i ramaders qui els protegeix? Perquè tot i les mil mesures que el ramader ha d’acceptar, segueix havent-hi atacs. Perquè la fauna salvatge és això, salvatge. I no deixarà de ser-ho.
I uns diran, es pot conviure. Sí, a quin preu? Fins i tot la il·lusió dels més joves per seguir amb l’ofici s’està acabant i la mala gestió d’alguns farà que s’esgoti. I llavors ens preguntarem pels incendis, la llet del tetrabric i els milers de químics de les fruites, les verdures i la carn dels nostres supermercats.
El sector primari s’està morint, hi farem alguna cosa?
Maria Aura Barlabé
Tremp
Publicar un comentario