No fa gaire llegia la carta “Si me queréis, irse” (25/VII/2022), on s’expressaven les queixes per la legislatura d’entrada al Park Güell. Tinc una farmàcia al costat de l’entrada, però no hi estic domiciliada, i aquí comencen els problemes. Vaig demanar l’any 2013 a l’Ajuntament de Barcelona, presencialment a la corresponent oficina amb document enregistrat, la sol·licitud de passi. Mai vaig rebre cap resposta.
Al cap d’uns anys vaig retomar a presentar-hi la sol·licitud. Cap resposta. Amb la pandèmia, podien travessar-lo amb el carnet de la biblioteca, ara ja no.
Els responsables de l’Ajuntament han d’entendre que el Park Güell és una zona de pas. Als veïns (que treballem en aquest barri) ens estalvia fer molta volta. Per si no han vingut mai a aquest barri, els recordo que té una orografia singular, amb moltes pujades.
El certificat digital que ara tenim no serveix, perquè nosaltres no demanen entrada per visitar-lo gratuïtament (t’hi has de registrar), sinó passar-hi lliurement per anar a comprar, anar al club de natació (que està a l’altre costat), portar encàrrecs a la gent gran, passejar, fer esport... Tots són veïns, els qui hi viuen i els que hi treballem.
Cristina Pararols Valldaura
Barcelona
Publicar un comentario