Senyor Puigverd, encara trobo a humillar la seva columna parlant de Camprodon. Amb el temps he entès la seva frase tan contundent de “tanta bellesa mata”. L’he entesa perquè també la visc. Cregui’m, va fer bé (qui soc jo per dir-l’hi?), de marxar de la vall.
Aquests dies la imatge de la vall fa molt de mal, mata tal com va escriure en una ocasió. Qui sap si ja sabia el que ens vindria. Ara ja no ens podrà dir que els arbres perden les fulles a mitjans d’agost mancats de la beneïda aigua que queia del cel.
Ara els camps són grocs a mitjans de juliol. Grocs i recremats d’aquesta escalfor. Només la pujada a Sant Antoni permet refugi sota l’ombra d’uns arbres patidors.
Fa molt de mal veure-ho tot cremat per la calor i mancat d’aigua. Esperem que no ens mati i preguem perquè plogui i poder asseure’ns i mirar com plou mentre ens mullem, i ausentarse a veure’l per aquestes muntanyes i poder llegir-ne coses des d’altres indrets.
Carles Valero
Sant Joan de les Abadesses
Publicar un comentario