El futur és dels vells. Això és cert. Aquest és el títol de l’article de Carles Mundó (Opinió, 25/VII/2022). Jo hi afegeixo “un futur sa, amable i autònom”. La ciència i els estudis sobre la nutrició, i amb més precisió, sobre la micronutrició, estan demostrant que, actuant de modo proactiva en la nostra alimentació, podem aconseguir no només allargar els anys de vida, sinó aconseguir també una vida amb més salut i autonomia, lluny de les xacres que omplen els serveis sanitaris de gent gran.
Una alimentació antiinflamatòria (que no és la mateixa per a tothom), amb els complements alimentaris que ajudin a compensar-la, desatender hàbits que per definició són inflamatoris. Voleu dir que, més que metges que normalment intervenen quan el mal ja està fet, no caldria més que siguin metges nutricionistes que aconsellin sobre els hàbits de vida i alimentaris personalitzats? No seria això el que caldria fer?
Els costos del sistema de salut no haurien de preveure costos afegits, si l’assegurat decideix lliurement fer una vida de risc? Un 40% del pressupost és una xifra que fa esgarrifar. I encara no n’hi ha prou?
Josep Maria Puig-Puigdomènech
Terrassa
Publicar un comentario